Abbildungen der Seite
PDF
EPUB

Iuravi quotiens rediturum ad limina numquam! cum bene iuravi, pes tamen ipse redit. Acer Amor, fractas utinam tua tela sagittas,

si licet, exstinctas aspiciamque faces! Tu miserum torques, tu me mihi dira precari cogis et insana mente nefanda loqui.

Iam mala finissem leto; sed credula vitam

spes fovet et fore cras semper ait melius. Spes alit agricolas, spes sulcis credit aratis semina, quae magno fenore reddat ager: haec laqueo volucres, haec captat arundine pisces,

cum tenues hamos abdidit ante cibus:

spes etiam valida solatur compede vinctum;

crura sonant ferro; sed canit inter opus:

spes facilem Nemesim spondet mihi; sed negat illa.

Ei mihi, ne vincas, dura puella, deam.

Parce, per immatura tuae precor ossa sororis; sic bene sub tenera parva quiescat humo.

Illa mihi sancta est, illius dona sepulcro

et madefacta meis serta feram lacrimis, illius ad tumulum fugiam supplexque sedebo et mea cum muto fata querar cinere.

¡Cuánto juré á su umbral no tornar nunca! Y alli empero mis pasos me llevaban.

¡Cruel Amor! ojalá rotas tus flechas
Ver pueda y tus antorchas apagadas.
Tú atormentas á un misero y me obligas
Á maldecirme con la mente insana;
Mas cuando morir quiero, me asegura
Tiempo mejor mi crédula esperanza.
La esperanza alimenta á los labriegos:
Ella en los surcos la semilla guarda
Que el campo con usura les devuelve;
Ella á las aves voladoras laza,

Ella coge á los peces, cuando esconde
Tras el cebo el anzuelo, con la caña,
Y ella consuela al infeliz esclavo
Que aun con hierros al pie su pena canta.
Muestra á Nemesis mi esperanza, fácil;
Mas Nemesis me prueba que me engaña.
Perdóname, Nemesis; te lo pido

Por los tempranos huesos de tu hermana,
Y así ella duerma en paz bajo la tierra.
Ella, lo sabes, para mí es sagrada;
Yo ofrendas llevaréle á su sepulcro,
Guirnaldas con mis lágrimas regadas;
Y allí, junto á ella, á sus cenizas mudas
Yo me habré de quejar de mis desgracias,

Non feret usque suum te propter flere clientem:
illius ut verbis, sis mihi lenta, veto,
ne tibi neglecti mittant mala somnia manes,
maestaque sopitae stet soror ante torum,
qualis ab excelsa praeceps delapsa fenestra
venit ad infernos sanguinolenta lacus.
Desino, ne dominae luctus renoventur acerbi:
non ego sum tanti, ploret ut illa semel.
Nec lacrimis oculos digna est foedare loquaces:
lena nocet nobis, ipsa puella bona est.
Lena necat miserum Phryne furtimque tabellas
occulto portans itque reditque sinu:

saepe, ego cum dominae dulces a limine duro

agnosco voces, haec negat esse domi:

saepe, ubi nox promissa mihi est, languere puellam nuntiat aut aliquas extimuisse minas.

Tunc morior curis, tunc mens mihi perdita fingit, quisve meam teneat, quot teneatve modis: tunc tibi, lena, precor diras: satis anxia vivas, moverit e votis pars quotacumque deos.

Que ella no ha de sufrir, que quien la implore
Llanto eterno derrame por tu causa.

Mas si ella habla, Nemesis, sé clemente;
Que tendrás malos sueños y á tu hermana

Verás junto á tu lecho, como cuando
Cayó de la ventana ensangrentada.

Basta; no quiero remover su duelo,
Que yo digno no soy de que sus lágrimas
Manchar pudieran sus locuaces ojos.
Ella es buena; Frinea es quien me daña.
Frinea es quien me mata cuando lleva
Ocultas en su seno algunas cartas.

Cuando yo, en el umbral, de mi Nemesis
Oigo la voz, niega que esté en su casa;
Si la noche me ha sido prometida,

Me anuncia que algo teme ó que está mala.
De celos muero entonce y me imagino
Quién y cómo disfruta de mi amada.
Yo entonces te maldigo; si los dioses
Oyen mis votos vivirás con ansias.

« ZurückWeiter »