Abbildungen der Seite
PDF
EPUB

6

Sit pecori', atque apibus quanta experientia parcis,
Hinc canere incipiam. Vos, o clarissima mundi
Lumina, labentem cœlo quæ ducitis annum,
Liber, et alma Ceres, vestro si munere tellus
Chaoniam pingui glandem mutavit aristâ,
Poculaque inventis Acheloia" miscuit uvis;
Et vos, agrestum præsentia numina, Fauni,
Ferte simul, Faunique pedem, Dryadesque puellæ :
Munera vestra cano. Tuque o, cui prima frementem
Fudit equum magno tellus percussa tridenti,
Neptune; et cultor nemorum, cui pinguia Ceæ9
Ter centum nivei tondent dumeta juvenci;
Ipse, nemus linquens patrium saltusque Lycæi,
Pan, ovium custos, tua si tibi Mænala curæ,
Adsis, o Tegeæe 10, favens; oleæque Minerva

7

1. Habendo pecori. Para criar y mantener el ganado; es la materia del tercer libro. Nótese que no se elide la i en pecori. Véase Egloga III, v. 6.

2. Apibus. Cuánta industria y habilidad tienen las abejas codiciosas, económicas. En esto emplea todo el libro iv.

3. Vos, o clarissima. Invoca primero al sol y á la luna que gobiernan el año; porque los meses se cuentan atendiendo al curso de la luna, y los años al del sol. Otros pretenden que llama el poeta mundi lumina á Baco y á Céres; porque Céres preside á las mieses y Baco á la vendimia, que son los principales ornamentos del mundo en las dos estaciones mas alegres del año, primavera y otoño.

4. Chaoniam glandem. Céres inventó el uso del trigo, y le substituyó al de la bellota, de que abunda mucho Caonia, provincia de Epiro, hoy Albania.

5. Pocula Acheloia. Las aguas

5

ΤΟ

15

del rio Aquelóo, famosísimo en Grecia. Los Griegos mezclaban el vino con agua.

6. Dryades. Ninfas de los

montes.

7. Fudit equum. Disputando Neptuno y Pálas sobre quién de los dos pondria nombre á la ciudad de Aténas, resolvieron los dioses que se le pusiese quien produjese lo mas útil para los hombres. Con este convenio Neptuno produjo un caballo hiriendo la tierra con su tridente; y Pálas un olivo hiriéndola con su lanza. Fué preferido el olivo como símbolo de la paz, al caballo jeroglífico de la guerra.

8. Et cultor nemorum. Aristéo, de quien habla largamente al fin del lib. IV.

9. Ceœ. Isla del mar Egeo, hoy Archipiélago.

10. Tegeæe. Que eres adorado en Tegea, ciudad de Arcadia, donde tambien están los montes Liceo y Ménalo.

Inventrix; uncique puer1 monstrator aratri;
Et teneram ab radice ferens, Silvane, cupressum;
Dîque, deæque omnes, studium quibus arva tueri,
Quique novas alitis non ullo semine fruges,
Quique satis largum cœlo demittitis imbrem.
Tuque adeò, quem mox quæ sint habitura deorum
Concilia incertum est; urbesne invisere, Cæsar,
Terrarumque velis curam, et te maximus orbis
Auctorem frugum 2, tempestatumque potentem
Accipiat, cingens maternâ3 tempora myrto;
An deus immensi venias maris, ac tua nautæ
Numina sola colant, tibi serviat ultima Thule1,
Teque sibi generum Tethys emat omnibus undis;
Anne novum tardis sidus te mensibus addas,
Quà locus Erigonen inter Chelasque sequentes
Panditur ipse tibi jam brachia contrahit ardens
Scorpius, et cœli justâ plus parte reliquit :
Quidquid eris (nam te nec sperent Tartara regem,
Nec tibi regnandi veniat tam dira cupido,
Quamvis Elysios miretur Græcia campos,
Nec repetita sequi curet Proserpina matrem 7),
Da facilem cursum, atque audacibus annue cœptis,
Ignarosque viæ mecum miseratus agrestes,
Ingredere, et votis jam nunc assuesce vocari.
Vere novo, gelidus canis quum montibus humor

:

6

1. Puer. Triptolemo, inventor del arado.

2. Auctorem frugum. Dador de los frutos. Así lisonjea Virgilio á Octaviano.

3. Materna. Porque el mirto es consagrado á Venus, de quien se preciaban los Césares ser descendientes por Enéas.

4. Thule. Segun muchos, Islandia, que era la isla mas setentrional conocida por los Romanos.

5. Tardis mensibus. A los meses del estío que son pesados por

8

20

25

35

40

los calores y por durar mas el dia que la noche.

6. Erigonen. Entre el signo Virgo y los brazos del Escorpion, que es el sitio que corresponde al signo Libra, ó al mes de septiembre en que nació Augusto.

7. Matrem. Céres, que perdió, buscó y halló á su hija Proserpina en el infierno; de donde ella no quiso salir por haberla hecho reina Pluton su marido.

8. Gelidus humor. La nieve.

Liquitur, et Zephyro putris se gleba resolvit,
Depresso incipiat jam tum mihi taurus aratro
Ingemere, et sulco attritus splendescere vomer.
Illa seges2 demum votis respondet avari
Agricolæ, bis quæ solem, bis frigora sensit;
Illius immensæ ruperunt horrea messes.

4

At priùs ignotum ferro quàm scindimus æquor3,
Ventos et varium cœli prædiscere morem
Cura sit, ac patrios cultusque habitusque locorum,
Et quid quæque ferat regio, et quid quæque recuset.
Hic segetes, illic veniunt feliciùs uvæ;
Arborei fetus alibi, atque injussa virescunt
Gramina. Nonne vides croceos ut Tmolus odores,
India mittit ebur", molles sua thura Sabæi,
At Chalybes nudi ferrum, virosaque Pontus
Castorea, Eliadum palmas Epirus' equarum?
Continuò has leges æternaque fœdera certis
Imposuit natura locis, quo tempore primùm
Deucalion 10

7

vacuum lapides jactavit in orbem, Unde homines nati, durum genus. Ergo age, terræ Pingue solum, primis extemplo a mensibus anni, Fortes invertant tauri, glebasque jacentes Pulverulenta coquat maturis solibus æstas;

1. Putris. La tierra blanda, jugosa.

2. Illa seges. El barbecho que, arado en la primavera, descansa todo el verano, y se siembra por el otoño, á fin de que dé el fruto al verano siguiente. En este sentido dice, que bis solem, bis frigora sentit: que pasa por dos inviernos y dos veranos.

3. Ignotum æquor. El campo no conocido.

4. Tmolus. Monte fertilísimo de Lidia.

5. Ebur. El márfil, la sustancia de que constan los dos grandes colmillos del clefante.

45

50

55

60

65

6. Sabæi. Pueblos de la Arabia Feliz.

7. Chalybes. Pueblos de España, segun Justino, junto á un rio del mismo nombre, cuyas aguas eran las únicas para dar buen temple al acero.

8. Castorea virosa. El almizcle del castor, que es sumamente activo y aun venenoso.

9. Epirus. En Epiro se criaban generosos caballos, muy estimados en los juegos olímpicos de Elide; porque á todos solian vencer en la carrera y llevar la palma.

10. Deucalion. Véase la not. de la Egloga vi, v. 41.

At, si non fuerit tellus fecunda, sub ipsum
Arcturum tenui sat erit suspendere sulco :
Illic, officiant lætis ne frugibus herbæ;
Hic, sterilem exiguus ne deserat humor arenam.
Alternis idem tonsas cessare novales,
Et segnem patiere situ durescere campum ;
Aut ibi flava seres, mutato sidere, farra,
Unde priùs lætum siliquâ quassante legumen",
Aut tenues fetus viciæ, tristisque lupini
Sustuleris fragiles calamos silvamque sonantem.
Urit enim lini campum seges, urit avenæ,
Urunt lethæo perfusa papavera somno.

Sed tamen alternis facilis labor; arida tantùm
Ne saturare fimo pingui pudeat sola, neve
Effetos cinerem immundum jactare per agros.
Sic quoquè mutatis requiescunt fetibus arva;
Nec nulla interea est inaratæ gratia terræ.

Sæpè etiam steriles incendere profuit agros,
Atque levem stipulam crepitantibus urere flammis:
Sive indè occultas vires et pabula terræ
Pinguia concipiunt; sive illis omne per ignem
Excoquitur vitium, atque exsudat inutilis humor;
Seu plures calor ille vias et cæca relaxat
Spiramenta, novas veniat quà succus in herbas;
Seu durat magis, et venas adstringit hiantes,
Ne tenues pluviæ, rapidive potentia solis
Acrior, aut Boreæ penetrabile frigus adurat.

Multùm adeò, rastris glebas qui frangit inertes,
Vimineasque trahit crates, juvat arva; neque illum
Flava Ceres alto nequidquam spectat Olympo;
Et qui, proscisso quæ suscitat æquore terga,

1. Sub ipsum Arcturum. Mediado septiembre, en que nace este signo.

2. Legumen. Habas, alubias, y otras legumbres que tienen vainilla.

70

75

80

85

90

95

3. Et qui. Ordénese así: Et qui perrumpit aratro rursus verso in obliquum terga quæ, suscitat, etc. Deshace, vuelto el arado, los terrones que levanta, etc. Esto se llama en latin occare.

[ocr errors]

Rursus in obliquum verso perrumpit aratro,
Exercetque frequens tellurem, atque imperat arvis.
Humida solstitia', atque hiemes orate serenas
Agricolæ; hiberno lætissima pulvere farra,
Lætus ager: nullo tantùm se Mysia3 cultu
Jactat, et ipsa suas mirantur Gargara* messes.

6

Quid dicam, jacto qui semine cominus arva
Insequitur, cumulosque ruit malè pinguis arenæ ;
Deinde satis fluvium inducit rivosque sequentes;
Et, quum exustus ager morientibus æstuat herbis,
Ecce supercilio clivosi tramitis undam
Elicit? illa cadens raucum per lævia murmur
Saxa ciet, scatebrisque arentia temperat arva.
Quid, qui, ne gravidis procumbat culmus aristis,
Luxuriem segetum tenerâ depascit in herbâ,
Quum primùm sulcos æquant sata? quique paludis
Collectum humorem bibulâ deducit arenà :
Præsertim incertis si mensibus amnis abundans
Exit, et obducto latè tenet omnia limo,

Unde cava tepido sudant humore lacunæ?

[merged small][merged small][ocr errors][merged small]

Nec tamen, hæc quum sint hominumque boumque labores Versando terram experti, nihil improbus anser,

8

Strymoniæque grues, et amaris intuba fibris

Officiunt, aut umbra nocet. Pater ipse colendi9
Haud facilem esse viam voluit, primusque per artem
Movit agros, curis acuens mortalia corda,
Nec torpere gravi passus sua regna veterno.

1. Solstitia. Los veranos. Véase la not. de la Egloga vII, v. 47. 2. Hiberno pulvere. En el invierno seco.

3. Mysia. Provincia fértil del Asia Menor, donde el invierno es templado por los dias serenos, y el verano fresco por las lluvias.

4.Gargara. Parte del monte Ida. 5. Quid dicam? Trata del modo de cubrir la simiente.

6. Cominus. Al punto, desde

luego, sin perder tiempo.

120

7. Deinde satis. Como se deben regar las tierras sembradas si son muy secas y duras.

8. Strymoniæ. Llama así á las grullas, porque suelen concurrir en gran número á las orillas del Strimon, rio de Macedonia, en los confines de Tracia.

9. Pater ipse colendi. Aquí empieza la segunda parte de este libro, que es del origen de la agricultura.

« ZurückWeiter »