Belmon, e maestre Johans d'Ag.... 430 e d'autres cavalhers assatz de que non say lors noms. E fo mortz lo prebost de Sant Omer1, e mesire Guillemes Tu.. e mesire Robert de Pochi, e mesire Guillemes de Elisem, e le manescalc 435 del comte de Glousestre, e gran ren mays d'autres. E fora magers le dampnages si li Sarrazin saubessan lo gran dan que li Crestian avian pres, qu'el pogran ben penre las lizas, que no fora que las defendes, 440 mas Dieus non o volc cosentir adoncs, e pres li pietatz de sos peccadors, car el los avia batutz per lors pecatz: pres l'en pietatz enayssi com fa al payre cant a batut(z) son efan per sa folia. Adoncs 445 retorneron areyre li Sarrazin a lors al

-bergas, e meneron en aquels que agron pres, e porteron en las testas dels mortz. A l'endeman revengron li Sarrazin a las tendas, que ben cujeron aver lo roma450 -nent a lor plazer, mays Dieus i fetz miracles, que ben fo vejaire als Sarrazis, can viron los Crestias el camp, que fossan gran ren mays que non eran agutz en la bathalha, ja fos aysso que nos o avi455 -am tot perdut. Pero las gens que aviam eran en motz bels arnes, e cascus avia cor engal d'un leo. Cant li Sarrazi vi-ron ayso, tart lor fo que s'en fossan tor-natz a lors alberguas, tuch esperdutz 460 d'aquo que avian vist. E li cors dels

mortz jasion el sablon com si fossan gar-bas, e li cavalh e las autras bestias ab lors arnes, e per los ca[m]ps e per las maysos. Adonx si penset le soudans qu'el 465 mandaria a son frayre, a .j. frayre qu'el avia, e a la califa de Baudrac, quel socor

1. Ms. Santotanier.

-reguessan1, armas e las baneyras qu'el
avia gazanhadas de Crestias e lo cuer

de las testas per sa terra, que venguessan
470 tug socorre, e las testas fetz el venir to-
-tas per miegh lo flum, denant nos to-
-tas escorjadas. Cant nostre Crestian vi-
-ron aysso, foron mot corrosatz, e traisseron de
l'ayga aquelas que pogron, e las sebeli-
475 -ron. Le messatges venc a la califa et

a(b) son autre frayre, et aquil ajosteron tot lo[r] poder e bailheron lo al frayre que era anatz al message; mas Dieus i fetz mot grans miracles, que no volc que 480 el i vengues per greujar Crestians et ue il vengron en la terra dunt

485

me Sarrazin que avia gran ira ab or e cavalguet lor de bathalha els . . itz

pres las octavas de Sancta Crotz, le

Asoudanz ac ajostat son poder, e man

-det a aquels de Domas, que tot son esfortz
volc mostrar a las tendas dels Crestias,

que cilh de la vila no s'i podian plus tener; 490 e venc si lotgiar denant nostras lizas tant aforzadament qu'elh fetz cassar ab mas-sas sos vilhas entz el[s] nostres fossatz per gitar lo foc gresech e las lissas, on trazion cayrels e sagetas e peyras plus espes que 495 pluja non catz en Abril. Mas mosenher

Savarix de Malleo era vengutz en l'ost ab
grans gens de pelegrins que bien nos
ajuderon a defendre, e nostre balestiers
e nostres arquiers o feron tant ben que
li Sarrazin eran tug enconbratz, los sas
500 dels naffratz portar. Aquel assautz du-

-ret le dijous el divendres el disapte, que
laus nos deloghnet gayre de l'autre; e li
Sarrazin no finavan tot jorn de gitar

1. Il parait manquer ici quelques mots, p.-é. ab armas, e trames las.

(b)

lo foc gresech, e lor galeas eran el flum 505 apparelhadas de nostre pont ardre,

mas no y podian avenir per los arbres encadenatz e per los vaissels enfrondatz que lor eran denant. E cant li Sarrazin vi-ron que ren no y podian far e que mot 510 perdian de lors gens, demanderon tregas e traisseron se atras.

ras vos diray de la ciutat, que tot
Ao fes nostre Senher per miracles a gre-
-ujar als Sarrazins lor malautia, si que
515 ben en morian lo jorn .cc. o .cccc.; e foron
tant attenhatz1 e vencutz que negun

dels mortz no sosteravan, ans lor2 laissa-
-van poirir lay on els morian, si que
las maisos e las carreiras eran totas

520 plenas de mortz, si que aquil de fora s'en
aperceubron3, si que li escofle e tugh li au-
-zel caronhier estavan tot jorn sobre
la vila, per la caronhada que manjavan;
e li malaute non trobavan qui lor do-
525 nes a manjar; essi avian il1assatz e fro-
-ment mout et a molre, e de
grans muls
e de bels assatz. D'aysso venc la noela
denant lo souda que tota[s] sas gens mo-
-rian dinz Damiata. E el triet .D. Sarrazins
530 lo[s] plus fortz els plus arditz qu'el pogues a-
-trobar, e donet a cascum .x. bessans........
lomes, e trames los dinz la ciutat, prometen
lor grans dos e grans senhorias e la terra,
et abandonet lor tota la vianda de l'ost
535 a lor voler.

l'endeman de la festa de Totz Sanhs il

Acujeron intrar en la ciutat celadamen

denan lo jorn, et intreron en las albergas
dels Crestias el cap del jardin de Sant La-

2. On peut corriger los.

(c)

1. Corr. atahinatz? 3. L'enchainement des idées serait meilleur si on transportait les mots si q. a. de f. s'en a. un peu plus bas, après manjavan. 4. Corr. ou suppl. vi?

540 -zer, e vengron denant las tendas de mosenher Gui de Gibelet, e cazegron en be .xxx. en las fossas de sos moutons, e laysseron lors arcs e fugiron vas la vila; e levet le critz per la ost, e foron en mort plus de .c., 545 e pres de .xl. entro a .lx. ; et intreron ben en la vila .lx. E cant fo jorns, los Crestias porteron totas las testas fores, denant las tendas dels Sarrazins, e li cors foron

trahinatz sus en la riba t[r]ol fossat de la ciu550 -tat, per mostrar a cels de dins. Aquil de la ciutat viron los cors de lors traïngenz -ar, sin feron trop gran dol. Aquil qu'en fo-ron escapatz s'en foron fugitz, e non ges vas la ost. Aquil de la ciutat leveron ja. sen555 -heyra blanca sus en una tor per seghna de lor1. E le soudas s'aprop(r)ihec de las tendas dels Crestians, et encontret las testas dels Sarrazins qu'el trametia en la ciu-tat, e ac en trop gran dolor. Apres la Totz 560 Sanhs .v. jorns, la vigilia de Sant Leonart, j. dimars denant lo jorn, enviet le legatz de sas gens e dels autres vas la ciutat(z), mas petitz foron, et aporteron las esca-las als murs et a la porta sobre l'aygua, 565 a la tor on le trabuquetz del[s] Romas gi-tava, car el n'estava pres; et anc noc y ac ni rey ni baron que mot n'i saubes, ni en la ost non ac mas .v. cavalhiers que o saubessan. Las gens del legat pojeron 570 per las escalas, e vengron en la ciutat enans que fos jorns ni alba, que anc Crestian no i ac mort ni nafrat. Las gens del rey el Temples e l'Espitals e tugh aquil que intrar volgron. Et adonc levet .j. crit 575 que tugh si levessan et anessan a las li-ssas, e tugh nostre pelegrin aneron i mot volonters per defendre, si mestiers

2

fos, que anc no y hac sirvent ni cavalhier
que vengues vas la vilha per cazanhar;
580 el flum creg aquela nuit de .iij. pes d'aut,
so que mays non avia fag de tot l'an, si que
li Sarrazin non pogron venir a socorre a la
vila s'a greus penas no, per la vertut de Jhesu
Crist que comandec lo flum creysser. Li ami-
585 -ralh Sarrazin, grant home, que eran en

la vila, s'en intreron en las tors que eran
sobre l'ayga. Als Sarrazins que eran en la
maomaria fo mes lo focs, et ilh tenian

lors lo cofin aut, a la guisa que solian per 590 aver socors. Le soudas enviet .lx. Turcs

a las lizas dels Crestians per vezer que fa-
-zian li Crestia. E cant s'ajornet, li Cresti-
an viron las baneyras lors sus en las
tors, et agron mot gran gaug; e li Turc
595 que y eran enviatz viron la banieyra del
Temple e de l'Espital e dels autres baros sus
en las tors, e la senheyra del rey sobre
totas, e las lisas mout ben garnidas de
sirvens e de cavalhiers per defendre, [e] tor-
600 -neron areyre per dire la novella al sou-
-dan, don el ac tant grant dolor que a pauc
no forsenet, com cel que ac perdut la clau
e la intrada de tota la terra de Egypte e tot le
fort(z). Los Crestias descenderon desus las2
605 per anar per la vila, e troberon totas las

maysos plenas d'omes mortz, que negus hom
no podia soffrir la pudor, e troberon aquels
que jazian sus els murs mortz, ab lors

arcs totz tendutz. Aquil que s'eran recul-
610 -hitz en las tors avian respieg tro a mieg dia,
si enant no avian agut acors; et a mi-

-egh dia il se renderon. En la vila foron pres [mais] de .iiij. milia Sarrazins, e tant d'aur e d'ar-gent que ja mays nulhs hom que fos a la 615 preison paubres no fora, si l'avers fos

(d)